L'Estartit
Badia de Roses
La duna continental
Badia de Roses
La duna continental
Badia de Roses
La duna continental
L'Estartit
La duna continental
L'Estartit
La duna continental
L'Estartit
Badia de Roses
L'Estartit
Badia de Roses
Tornar

Ruta a la duna continental

Fitxa

Introducció

Caminant per la Duna

Un massís calcari que s'alça sobre la plana, El Montgrí. Un gran riu que es va desviar del seu curs, El Ter. Un vent furiós que arrossega la sorra, La tramuntana. Són els actors principals que en èpoques medievals van formar  les dunes continentals, que creixien i avançaven desfermades cap al sud, engolint tot el que trobaven al seu pas.

  • Tipología
    Circular antihorari
  • Dificultat
    Fàcil
  • Durada
    2 hores
  • Pendent
    100.00 meters
  • Distància
    4.00 km
  • Tema
    Flora i fauna
    Geologia
    Medi
    Paisatgístic
  • Activitat
    A peu
  • Valoració

Gràfic de pendents

Descripció

Caminant per la Duna

Ponç Hug, comte d'Empúries, va alterar cap al 1302 el curs del Ter. A l'altura de Verges unes rescloses van desviar les aigües pel vessant meridional de la serra del Montgrí. Seria aquesta la data de l'inici de la formació de la Duna Continental, la llera seca del riu ja no suposava una barrera per a la propagació de les sorres dipositades per la Muga, el Fluvià, i el mateix Ter. Transportades i apilonades per la tramuntana unes grans dunes mòbils van avançar fins finals del segle XIX causant diferents problemes en l'agricultura i a la població. Unes dunes que van arribar a ocupar unes 340 hectàrees i avançaven una mitjana de 16 metres per any. 
L'Any 1882 l'enginyer de forest Primitiu Artigas i Codina proposava la constitució d’una comissió especial per al tractament de les dunes. L'enginyer de forests Xavier de Ferrer i Lloret inicià 1895 una llarga obra d'enginyeria forestal que va convertir les dunes en una pineda.
A la duna continental que actualment assoleix una profunditat màxima de 30 metres, es va optar per la implantació del borró (Ammophila arenaria). Aquesta espècie, forma part de les comunitats vegetals de les dunes. El borró es plantava en feixos disposats en línies perpendiculars a la direcció de la tramuntana, i amb la construcció prèvia de pantalles contra el vent. 
Posteriorment es va fer la repoblació mitjançant sembra d’espècies arbòries i arbustives que encara ara podem observar. Coníferes com el pi blanc (Pinus halepensis),  pi pinyer (P. pinea), el pi pinàstre (P. pinaster), el xiprer (Cupressus sempervirens) i la savina (Juniperus phoenicea). Arbusts resistents a la sequera com el Llentiscle (Pistacia lentiscus), els aladerns (Rhamnus alaternus) i la ginesta (Spartium junceum). Brolles i plantes aromàtiques com les estepes (Cistus sp.) i el romaní (Rosmarinus officinalis). 
Caminarem per corriols que recorren els crestalls i els còrrecs de la duna. Trepitjarem la sorra ara retinguda per les arrels de la vegetació. 

Consells

TRAÇAT

  • El primer tram és sobre pista asfaltada. La resta del traçat se succeeixen corriols sorrencs i pistes sense asfaltar.
  • És un traçat sense desnivells pronunciats.

AIGUA

  • Tot i que hi ha una font d'aigua tractada en el punt de sortida, aconsellem portar aigua.
  • Les fonts que trobem o ens indiquen durant el traçat, són sense garanties sanitàries i sovint estan seques.

 PRECAUCIONS

  • No sortim dels corriols marcats, el sòl dunar és molt fràgil.
  • Respectem la fauna i la vegetació, cada planta té una funció important en la retenció del sòl de la duna.    
  • Estem en un parc natural respectem les recomanacions i obligacions de la normativa. 

METEO

  • A l’estiu tot i passar per dins del bosc, durant les hores del migdia pot ser un recorregut calorós.
  • A l’hivern en dies de tramuntana caldrà utilitzar roba adequada.

TERRENY

  • El terreny és sorrenc, sec i còmode i amb corriols oberts i ben marcats. 

MATERIAL

  • Calçat lleuger i còmode.
  • Màquina fotogràfica i mapa de la zona ens poden ser útils.

ALTRES EQUIPAMENTS  

  • On deixem el cotxe, al Coll de les Sorres, hi ha una àrea de pícnic amb font, taules i un punt per llençar les deixalles.
  • Durant gairebé tot el recorregut, anirem trobant cartells informatius i senyals de recorreguts, que no hem de seguir.

Guarda't la ruta

Què hi ha?

Què veure a: Ruta a la duna continental

Es mostren 1 - 8 de 8

Duna continental

Punt d'interès
Geologia
24/09/2016

En aquest punt, el corriol erosionat, deixa veure bé la sorra d'aquesta duna procedent de les platges del Golf de Roses. A principis del segle XIV Ponç Hug comte d'Empúries, va desviar el curs del Ter

La pineda

Punt d'interès
Flora
24/09/2016

La pineda es va plantar com a últim pas de la fixació de la duna. Prèviament, es van plantar espècies herbàcies com el Borró (Ammophila arenaria), gramínia rizomàtica pionera en les zones dunars. Desp

Alzina surera amb arítjol

Punt d'interès
Flora
24/09/2016

En aquest punt a l'esquerra del camí una vella alzina surera (Quercus suber), clava les seves arrels en el substrat sorrenc. De la família de les fagàcies els suros, originaris de la mediterrània

La barraca d'en Xeu

Punt d'interès
Medi
24/09/2016

Barraca de pedra seca força gran, refugi dels pagesos en èpoques que a la zona hi havia explotacions agrícoles com la vinya. Hi guardaven els estris, el menjar i servia com aixopluc tant per la pluja

Pi marítim (Pinus pinaster)

Punt d'interès
Flora
24/09/2016

Junt amb el pi blanc i el pinyoner es va plantar el pi marítim o pi pinastre (Pinus pinaster), alguns han crescut fins alçades considerables. Tenim davant nostre un exemplar amb un tronc vermellós i

Còrrec a la sorra

Punt d'interès
Paisatges
24/09/2016

La duna encara que d'una mida modesta, és prou gran perquè una orografia de petit format pugui crear carenes i fondalades. En aquest punt ens trobem a la part més baixa d'un d'aquests còrrecs. Encara

Font d'en Reixaquet

Punt d'interès
Medi
24/09/2016

Enmig del bosc de pi pinastre, a la part baixa d'un còrrec de la duna, ens apareix la font d'en Reixaquet. La font és una curiosa construcció de pedra seca que s'endinsa sota terra per anar a buscar l

La servera (Sorbus domestica)

Punt d'interès
Flora
24/09/2016

Acabem d'arribar a la pista que ve de Sobrestany i la seguim cap amunt. En aquest punt podem veure uns bonics abrets de la família de les rosàcies. La servera (sorbus domestica) (foto) fa uns fruits

Imatges
Valoració
/5
1 vot
80%
Valoracions amb comentaris Publicar valoració
Visites

Què veure a: Ruta a la duna continental

Es mostren 1 - 10 de 18
  • Filtra per tipus
    Temàtica
Serveis

Què fer: Ruta a la duna continental

Es mostren 1 - 10 de 22