Ruta a la duna continental - senderisme autoguiat

Introducció

Caminant per la Duna

Un massís calcari que s'alça sobre la plana, El Montgrí. Un gran riu que es va desviar del seu curs, El Ter. Un vent furiós que arrossega la sorra, La tramuntana. Són els actors principals que en èpoques medievals van formar les dunes continentals, que creixien i avançaven desfermades cap al sud, engolint tot el que trobaven al seu pas.

Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:

Tipología

Circular antihorari
Dificultat

Fàcil
Durada

2 hores
Pendent

100.00 meters

Distància

4.00 km
Tema

Flora i fauna

Geologia

Medi

Paisatgístic
Activitat

A peu
Valoració

Descripció

Caminant per la Duna

Ponç Hug, comte d'Empúries, va alterar cap al 1302 el curs del Ter. A l'altura de Verges unes rescloses van desviar les aigües pel vessant meridional de la serra del Montgrí. Seria aquesta la data de l'inici de la formació de la Duna Continental, la llera seca del riu ja no suposava una barrera per a la propagació de les sorres dipositades per la Muga, el Fluvià, i el mateix Ter. Transportades i apilonades per la tramuntana unes grans dunes mòbils van avançar fins finals del segle XIX causant diferents problemes en l'agricultura i a la població. Unes dunes que van arribar a ocupar unes 340 hectàrees i avançaven una mitjana de 16 metres per any.
L'Any 1882 l'enginyer de forest Primitiu Artigas i Codina proposava la constitució d’una comissió especial per al tractament de les dunes. L'enginyer de forests Xavier de Ferrer i Lloret inicià 1895 una llarga obra d'enginyeria forestal que va convertir les dunes en una pineda.
A la duna continental que actualment assoleix una profunditat màxima de 30 metres, es va optar per la implantació del borró (Ammophila arenaria). Aquesta espècie, forma part de les comunitats vegetals de les dunes. El borró es plantava en feixos disposats en línies perpendiculars a la direcció de la tramuntana, i amb la construcció prèvia de pantalles contra el vent.
Posteriorment es va fer la repoblació mitjançant sembra d’espècies arbòries i arbustives que encara ara podem observar. Coníferes com el pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (P. pinea), el pi pinàstre (P. pinaster), el xiprer (Cupressus sempervirens) i la savina (Juniperus phoenicea). Arbusts resistents a la sequera com el Llentiscle (Pistacia lentiscus), els aladerns (Rhamnus alaternus) i la ginesta (Spartium junceum). Brolles i plantes aromàtiques com les estepes (Cistus sp.) i el romaní (Rosmarinus officinalis).
Caminarem per corriols que recorren els crestalls i els còrrecs de la duna. Trepitjarem la sorra ara retinguda per les arrels de la vegetació.

Consells

TRAÇAT

El primer tram és sobre pista asfaltada. La resta del traçat se succeeixen corriols sorrencs i pistes sense asfaltar.
És un traçat sense desnivells pronunciats.

AIGUA

Tot i que hi ha una font d'aigua tractada en el punt de sortida, aconsellem portar aigua.
Les fonts que trobem o ens indiquen durant el traçat, són sense garanties sanitàries i sovint estan seques.

PRECAUCIONS

No sortim dels corriols marcats, el sòl dunar és molt fràgil.
Respectem la fauna i la vegetació, cada planta té una funció important en la retenció del sòl de la duna.
Estem en un parc natural respectem les recomanacions i obligacions de la normativa.

METEO

A l’estiu tot i passar per dins del bosc, durant les hores del migdia pot ser un recorregut calorós.
A l’hivern en dies de tramuntana caldrà utilitzar roba adequada.

TERRENY

El terreny és sorrenc, sec i còmode i amb corriols oberts i ben marcats.

MATERIAL

Calçat lleuger i còmode.
Màquina fotogràfica i mapa de la zona ens poden ser útils.

ALTRES EQUIPAMENTS

On deixem el cotxe, al Coll de les Sorres, hi ha una àrea de pícnic amb font, taules i un punt per llençar les deixalles.
Durant gairebé tot el recorregut, anirem trobant cartells informatius i senyals de recorreguts, que no hem de seguir.

Què veure a: Ruta a la duna continental

Es mostren 1 - 8 de 8