Introducció
L'arbre per excel·lència del massís de l'Ardenya-Cadiretes és l'alzina surera (Quercus suber L.), o, senzillament, "suro", segons la parla de la zona. D'aquest arbre se n'extreu el suro, la seva escorça, del qual després se'n fan taps i altres aplicacions. És possible que, de tant en tant, veieu algun grupet d'abres recentment pelats, on es veu perfectament la diferència entre la zona pelada i l'escorça encara restant.
El procés de la pela del suro és, més o menys, el següent:
- El pelador, la persona amb més experiència que s'encarrega d'extreure el suro, abans de pelar demana "permís" a l'arbre, que vol dir que comprova si és bon moment per extreure el suro de l'arbre. Ho fa picant el tronc, i segons el so que en surt, el pelador dedueix si està prou hidratat i, en cas afirmatiu, que es pot pelar.
- Primer fa la corona al tronc (tall que envolta la part superior del tronc). Després fa la glenxa (tall longitudinal paral·lel a l'eix del tronc). Tot seguit posa el mànec de la destral en el tall per fer palanca i arrencar el suro del tronc, despullant l'arbre.
- Tot seguit arriba el burricaire, l'encarregat d'emportar-se les panes de suro i pintar els troncs despullats per protegir-los i evitar malures. D'aquí ve aquest color fosc que veiem (foto).
La pela del suro es fa cada 10 o 12 anys per arbre i, més o menys, per zones.