Introduction
Entre puigs i turons.
La volta al Turó de Solanes ens permet sortir i arribar amb diferents perspectives del poble de St. Feliu de Codines.
A la major part del recorregut, passant pels diferents vessants de Solanes, anirem encarant-nos a altres petits relleus com el Puig del Prat, Turó de St. Sebastià o el Turó del Ciuró, sense perdre els cingles de St. Sadurní. Ens acostem també a les rieres que s’escapen entre aquests turons cap a la plana. Aigua que, omplint les basses o retinguda en petites represes, servia per a regar els camps dels masos que tanmateix anirem descobrint.
Nous vous recommandons l’application Natura Local pour faire cette route. Téléchargez-la gratuitement ici:
Apple store Google Play-
TypologyCirculaire anti-horaire
-
DifficultéFacile
-
Durée3 heures 8 minutes
-
Slope295.00 meters
-
Distance11.00 km
-
ThèmeFaune et floreAménagement paysager
-
ActivitéÀ piedÀ vélo
-
Évaluations
Slope graph
Description
Entre puigs i turons.
Sortim encarats al nord i a l’oest. Antics camps d’ametllers a tota la solana fins dalt la serra. En arribar dalt, passada la creu de terme, les vistes marxen cap als cingles propers de St. Sadurní i muntanyes llunyanes de St. Llorenç del Munt. Entre mig sembla que només hi hagi boscos.
Boscos generalment de pi blanc, però en fixar-nos trobem clares diferències en la seva composició en funció principalment de l’orientació i de si han estat cremats o no. A les obagues trobem alguna pinassa entre pins blancs, els alzinars demanen el seu espai i, on la humitat ho permet, els roures també es fan presents. El sotabosc, a les pinedes clares orientades a sol, és una brolla de romaní, gatoses, garrics i algun bruc. Les orientacions més frescals, permeten un sotabosc propi d’alzinar amb marfulls, aladerns, arítjols, heures i brucs arboris.
Enmig d’aquesta catifa vegetal els ’’’Masos’’, alguns d’ells per sort encara avui actius, diversifiquen el paisatge conreant minses feixes de cereals. Trobem el màxim exponent a la casa pairal de Sobregrau ubicada per sobre el poble de Gallifa. Tot caminant però, els marges de pedra i algun refugi de vinya criden la nostra atenció dins el bosc i ens fan pensar que aquesta gran extensió forestal, no fa massa temps (fins a mitjans del s.XX) encara eren terrenys agrícoles, on la vinya tenia el seu lloc.
La presència humana ja va deixar empremta temps enrere amb l'arquitectura sacra. Ermites com la de Sant Sadurní dalt la Mola (als cingles del mateix nom), el Castell de Gallifa, la de Sta. Maria del Grau o St. Sebastià de Montmajor, en són un exemple rellevant donada la proximitat entre elles.
El traç de les rieres, tributàries la majoria de la riera de Caldes, queda evident avui pels plàtans d’ombra i pollancres. Abans possiblement per alzinars i rouredes esponeroses que trobaven en aquests fons de vall, ambients humits i frescals. Rieres que passen entre puigs i turons, essent l’obaga del Farell un bonic exemple de bosc climàcic, amb sortints rocosos que el fan feréstec. La riera de Caldes comença en aquest sot, amb una llera d’amplada considerable i, al seu costat, el Mas de les Elies sorprèn pel seu emplaçament arran d’aigua.
Agraïments: Itinerari treballat amb el Centre Excursionista de St. Feliu de Codines.
Astuces
TRAÇAT
- Generalment còmode, sense grans desnivells i per pista ampla.
- Arribant a la riera del Sot de la Roca us podeu desviar pel GR a veure el Gorg Negre (500 m)
- Farem petits trams de GR5, de Ronda Codinenca i de PR. NO segueixen tot l’itinerari, per tant no els agafeu de referència.
- En BTT, seguiu les indicacions dels avisos INFO BTT.
AIGUA
- No hi ha fonts.
METEO
- Si ha plogut, us podeu mullar als passos de les rieres.
TERRENY
- Baixada de la Baliarda fins a la riera, per terreny argilós relliscós havent plogut.
MATERIAL
- Calçat còmode de caminar per terreny fàcil.
- Roba de recanvi si ens ‘‘banyem/mullem’’ al gorg del Sot de la Vila.
- Els pals de tresc, fan les caminades per pista més complertes aeròbicament.
PUNTS PROPERS
- Si voleu allargar, (1 h aprox.) us podeu desviar al Castell de Gallifa o a l’Ermita de St. Sebastià de Montmajor, per tornar després a recuperar el camí original.
Ruta de bones vistes, però que perd part del seu encant al transcórrer la gran part del recorregut per pistes un tant transitades, sobretot els festius, que t'omplen de pols. Una llàstima havent-t'hi moltes alternatives en senders i corriols, que faríe el trajecte mes entretingut e integrat al'entorn.