Voltants del turó de Solanes

Flag

Entre puigs i turons

Començarem la ruta sortint encarats al nord i a l'oest. Passarem per antics camps d'ametllers, que es troben a tota la solana del turó, fins a arribar a dalt de la serra. En arribar a dalt, passada la creu de terme, podrem gaudir de les vistes dels cingles propers de Sant Sadurní i de les muntanyes llunyanes de Sant Llorenç del Munt. Entremig d'aquests dos punts sembla que només hi hagi boscos.

Aquests boscos generalment són de pi blanc però, en fixar-nos-hi, trobem clares diferències en la seva composició en funció de l'orientació i de si han estat cremats o no. Així, a les obagues trobem alguna pinassa entre pins blancs, els alzinars demanen el seu espai i, on la humitat ho permet, els roures també es fan presents. El sotabosc, a les pinedes clares orientades al sol, està ocupat per una brolla de romaní, gatoses, garrics i algun bruc. Les orientacions més frescals, en canvi, permeten un sotabosc d'alzinar amb marfulls, aladerns, arítjols, heures i brucs arboris.  

Enmig d'aquesta catifa vegetal, els masos -alguns d'ells, per sort, encara actius- diversifiquen el paisatge perquè al seu voltant s'hi conreen minses feixes de cereals. La casa pairal de Sobregrau, ubicada per sobre el poble de Gallifa, exemplifica de la millor manera aquest fet. A més, si seguim caminant, els marges de pedra i algun refugi de vinya cridaran la nostra atenció justament perquè es troben dins del bosc; això és causat pel fet que en aquesta gran extensió forestal, no fa massa temps (fins a mitjans del segle XX), no hi havia bosc sinó terrenys agrícoles, entre els quals destacava la vinya. 

La presència humana també va deixar empremta temps enrere amb l'arquitectura sacra. Ermites com la de Sant Sadurní dalt la Mola (als cingles del mateix nom), la de Santa Maria del Grau o Sant Sebastià de Montmajor, a més del castell de Gallifa, són exemples rellevants de construccions enmig el paisatge natural.

El traç de les rieres, tributàries la majoria de la riera de Caldes, queda evident avui pels plàtans d'ombra i pollancres. Abans, possiblement hi havia alzinars i rouredes esponeroses que trobaven en aquests fons de vall els ambients humits i frescals que necessitaven per viure. En tot cas, veurem com rieres passen entre puigs i turons, essent d'aquesta manera l'obaga del Farell un bonic exemple de bosc, amb sortints rocosos que el fan feréstec. La riera de Caldes comença en aquest sot, amb una llera d'amplada considerable i, al seu costat, el mas de les Elies sorprèn pel seu emplaçament arran d'aigua. 

Agraïments: Itinerari treballat amb el Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines.