Introducció
Elevacions de la plana Vallesana
Aquest recorregut al nord de Sant Cugat, una illa forestal entre Rubí, Terrassa i Sabadell, ens permet enlairar-nos dalt un turó al bell mig del Vallès Occidental i gaudir de les espectaculars vistes de l’obaga del massís de Collserola.
Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:
Apple store Google Play-
TipologíaCircular horari
-
DificultatFàcil
-
Durada1 hora 45 minuts
-
Pendent195.00 meters
-
Distància5.80 km
-
TemaFlora i faunaPaisatgístic
-
ActivitatA peu
-
Valoració
Gràfic de pendents
Descripció
Elevacions de la plana Vallesana
Itinerari assequible i poc habitual, tenint en compte les preferències a caminar per l’obaga de Collserola.
Ens dirigim cap a dalt la Serralada Central Vallesana amb el Turó de Can Camps i el Turó de Materic, (amb una alçada propera als 300 m); sent aquest segon un veritable mirador cap a Sant Cugat, Collserola i la Serralada Litoral.
Aquesta serra de petites dimensions, i de geologia completament diferent a Collserola, és una successió de petits torrents i carenes que baixen cap a la plana on es troba Sant Cugat i d’aquí a la riera de Rubí. El Torrent de Can Marcet i el de Can Camps, són els més rellevants. De caràcter torrencial i secs la major part de l’any.
Pujarem per suaus careners vorejant i creuant alguns d’aquests torrents. Ambdós ambients clarament diferenciats per la vegetació que s’hi desenvolupa.
Les carenes, són cobertes de bosquet de pi blanc amb algun pi pinyer i formacions arbustives molt diverses en composició i desenvolupament. (brolles baixes de romaní fins a brolles altes de llentiscle i arboç).
La vegetació als torrents i les seves vores més frescals, és clarament diferent de la que trobem a les carenes solellades. Aquí, els roures, les alzines, oms, avellaners i algun pollancre, proporcionen un ambient tancat, ombrívol i frescal. Ambients també molt propicis per la fauna: toixons al vespre i genetes de nit, campen per aquests marges de torrents i vores de camps; els ocells com els oriols es fan sentir a l’estiu mentre els picots repiquen als arbres morts.
Per tornar, anirem a buscar un important camí històric, que baixa d’aquesta serra: el Camí dels Monjos, i així completar aquesta sortida amb un relat sobre el Monestir de Sant Cugat.
Consells
TRAÇAT
- Combinarem pistes amples transitables per vehicles, amb camins i algun corriol.
- Trobarem diferents senyals que no hem de seguir.
- Puntualment, fortes però curtes pujades i baixades.
AIGUA
- No trobarem fonts.
PRECAUCIONS
- Recordar que les pistes amples (Camí dels Monjos) està obert als vehicles.
- Perill de relliscar a alguna baixada. Fort pendent amb xaragalls.
- Als camins abunden els còdols rodons que fan relliscar.
- Havent plogut pot haver-hi fang.
MATERIAL
- Calçat còmode per caminar.
- Uns pals de tresc ens poden ajudar a assegurar el pas.
ALTRES EQUIPAMENTS
- Dalt el turó de Materic, hi ha una rosa dels vents amb indicacions geogràfiques.
