Salt de Sallent pel mirador dels Bassis

Flag

Paisatges, romànic i geologia

Sortim pel camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues amb vistes al pont de fusta sobre la riera de Rupit. Ens desviem al turonet i ermita de Santa Magdalena. Les vistes sobre el poble i la cinglera de l’Agullola valen la pena. 

Ara baixem a la riera i la seguim avall pel costat dret, sense veure l’aigua, dins un bosquet ombrívol de roures i per sota els avellaners, boixos, polipodis i heures arran de terra. Sentim la remor de l’aigua als salts del molí Rodor que veurem més tard.

Pugem a la pista i tornem enrere fins a agafar-ne una altra menys freqüentada que ens pujarà dalt la Palomera. Tot un bosc humit de til·lers, freixes, algun castanyer i avellaners ens acompanyen vora un agradable camí empedrat. 

Espectaculars les vistes des del capdamunt del pla dels Bassis. Tindrem tota la cinglera des l’Agullola (dreta) fins al Far (esquerre) i les vessants obagues de les Guilleries al davant. 

Baixem pel dret passant pel costat de les tombes antropomorfes. Fixeu-vos com la vegetació ha canviat completament. Ara, a la soleia, el bosc dominant és un alzinar de muntanya aprofitat per fer carbó en el passat. El camí de baixada és molt bonic.

Val la pena acostar-se a Sant Joan de Fàbregues. Fantàstic exemple del romànic. Hi ha taules i bancs per poder descanar i fer-hi un bon mos.

Prenem direcció cap al salt de Sallent i podem veure la vegetació de la solana dels cingles dominada per l’alzinar, acompanyat d'aurons negres i esquitxat de roures als racons més humits.

Creuem la riera de Rupit i traiem el cap al mirador del salt de Sallent. Uns prismàtics ens ajudaran a descobrir els ocells d’aquests ambients rupícoles. Pel terra trobem molts fòssils foraminífers tipus nummulit, indicador de l’antic fons marí de fa 55 milions d’anys a l’època eocena de l’era terciària.

Tornem a baixar a la llera de la riera i, abans de creuar-la, agafem el camí que ens portarà aigües amunt fins al molí del Rodor i el seu salt. La vegetació de ribera es fa present. Prop i dins l’aigua els verns ofereixen racons de postal, pels costats els freixes de fulla gran, avellaners, roures i la bardissa amb sanguinyol.   

Al costat de la font de la Pomadera, les antigues represes i salts d’aigua com el de Sabaters, se succeeixen fins a arribar al salt i el molí del Rodor. Aquí trobem vestigis d'aquesta activitat (resclosa, forats, canal, etc.). El racó és agradable i encantador. Verns i avellaners vora l’aigua el fan un espai de repòs i contemplació. El camí creua la riera, però nosaltres seguirem pel mateix per on veníem.

Aviat arribem al poble. En creuar el torrent del Saltiri, ens enfilem una mica i ja veurem les cases penjants sobre la riera. El poble s’arrenglera al marge de la cimentació natural del cingle. Hi destaca l’església de Sant Miquel.