Camí d'Aiguabella a la cambra de Molinos

Flag

Seguint el canal amagat d'aigua

Si sortim d'Aiguabella, hauríem de tenir un segon cotxe a Astell. El camí no té pèrdua, i de mica en mica guanya alçada fins a arribar a la cota per on passa el canal d'aigua. Primer creuarem un sector amb feixes, avellaners i petits camps abandonats. Estem fent tot el vessant oriental del Tossal de la Costa. Els barrancs que baixen generen diferents orientacions que es posen de manifest amb la tipologia de la vegetació es manifesta.

Després de creuar un bonic tram frescal ple de diferents arbres caducifolis, ens trobem amb les primeres construccions enrunades. Són testimoni de l'activitat de la construcció del canal i de la mineria que hi havia a la zona. A l'esquena, les vistes de la part alta de la vall guanyen perspectiva.

Pel camí van apareixent amb certa regularitat les diferents boques d'entrada a la galeria del canal, paredades o tancades amb reixa. Els runams propers són un indicador.

Tot seguit, sota nostre, es deixa veure el poble de la Torre de Capdella. Creuem un sector més rocallós anomenat el Solà de la Torre i la vegetació es transforma en un alzinar de muntanya. És per aquest indret on tenim l'opció de baixar a la Torre per un corriol tot dret. Si seguim el camí, els roures van fent-se notar, sempre acompanyats de l'omnipresent boix, i en un tres i no res arribem a la cambra d'aigües de Molinos. Just abans hi ha un petit mirador que ens permet estirar la vista fins a la Serra del Montsec. L'entorn de la cambra d'aigües és especial i les edificacions avui sense ús, ajuden a crear aquesta atmosfera.

Ara ja, per una pista ampla en baixada continuada, creuant una extensa roureda amb vistes al poble d'Astell, ens dirigim a la carretera on aniria bé de tenir el segon cotxe.