BTT Roses - Cap de Creus

Flag

Immersió terrestre al Parc Natural del Cap de Creus

Sortim de Roses, al costat de la Ciutadella. Marxem endins pels oliverars de sobre el poble i anem vorejant el vessant del puig de l'Àliga.

La pista és ampla i còmoda, amb algun petit tram de corriol vora el mas en runes de Puigmirat. Seguim la pista vall amunt, passant pel costat de la gran bassa del Sorral de Can Ponac i, tot seguit, un cop creuat el rec, ens enfilem drets a buscar la carretera de Cadaqués. Quan hi arribem, una bonica vista ens mostra tot el recorregut que hem fet sortint de Roses i podem identificar-ne els masos, la bassa, la pista i el puig de l'Àliga, al nostre davant.

Ara fem 1 km i escaig per carretera (suau pendent del 4-5%) fins a trobar una pista a mà esquerra per entrar de nou al parc natural. Veurem un mirador uns metres més endavant del trencall, però no hi anem perquè passarem per un de millor. Som a la serra de Rodes. Per una pista ampla i en bon estat, en lleugera pujada, creuem de vessant per baixar cap al Port de la Selva. Trobem els primers marges de pedra seca i barraques, amb bones vistes sobre la plana i la badia de Roses.

Sota el coll de Sant Genís, creuem a l'altre vessant. La pista llarga i de baixada, encarada al Port de la Selva i la vall de Romanyac, ens fa passar per matollars que envaeixen antigues feixes de vinyes, plenes de marges de pedra i esquitxos d'alzines sureres i ullastres. Alerta de no trobar algú pujant i de no punxar una roda amb les pedres cantelludes.

Al darrere, deixem Sant Salvador de Saverdera i, a la dreta, la vall de Romanyac puja cap als vessants del Pení. Les visuals marxen cap al Port de la Selva. Quan sembla que hi estem arribant, la pista fa un gir a l'esquenall i mena a l'encisador poble de la Selva de Mar.

Creuem el poble. Passada la bonica font dels Lledoners (avui només en queda un, i mig mort, la resta són grans plàtans) ens esperen unes fortes pujades per un camí que ràpidament guanya alçada i marxa cap a mar.

Arribem a la carretera que puja al monestir de Sant Pere de Rodes i nosaltres baixem cap al poble del Port de la Selva. El passarem arran de mar, per la platja, primer, i el port, després, fent la volta a la punta de la Creu, on podem descansar i albirar la badia del poble i la costa que marxa cap a Portbou, amb el coll dels Frares a sobre Colera.

Aprofitem per gaudir mentre fem la volta a la Carbonera, passant pel mirador de Punta de la Creu, fins que tot seguit ens sorprèn una forta pujada (> 10 %) fins a l'inici del camí dels masos, en direcció a Perafita. Retrobem el paisatge de pedra seca i algun plafó explicatiu. Serà una pujada llarga fins al mas de Bufadors.

Anem pujant pel camí dels masos, a trams amb grans murs de pedra, fins a un replà prop de les runes del mas de Puignau, on hi ha un plafó explicatiu. Aviat sortim de la taca reforestada per continuar per la pista, ara descoberta, entre arbusts alts com el bruc arbori, ullastres i aladerns (alerta amb les punxades per gatoses i argelagues).

Passem pel costat de les runes del mas Obertins i trobem un punt amb plafó que parla dels amfibis. Després d'una zona amb prats, amb petits descansos que ens suavitzen la pujada, arribem acompanyats de bonics marges, a banda i banda del camí, fins a una zona de pelats al voltant del mas de Bufadors.
Arribat a l'alt dels Bufadors, deixem la pista i el voltem per sota per agafar un camí vell que, per l'obac d'aquest puig, ens baixarà cap a Portlligat. Ens endinsem en el vessant marítim del Pení, un paisatge amb pocs arbres, grans extensions de matollars i molta empremta d'antics conreus de vinya. El corriol presenta algun pas tècnic, zona de tobogans, però sense cap problema i segur que no us deixarà indiferents. La pujada haurà valgut la pena.

Visitem Portlligat i Cadaqués, desconnectem una mica i alerta, ja que la festa no s'acaba.

Deixem Cadaqués per una pista ampla però una mica pedregosa, que torna a enfilar-se (primer fort i després no tant) amb el Pení davant, en direcció a cala Jóncols. Anem creuant una antiga carrerada vorejada per murs de pedra; passem pel bonic mas d'en Baltre i el rec de l'infern. Quan arribem sota el puig d'en Manyana, ja veiem la cala i tot el que ens queda. El cap Norfeu al davant serveix de referència.

Una baixada ampla i ràpida pel mateix paisatge que hem anat seguint ens baixa a la riera de Jóncols (opcional anar fins a la cala), la travessem per tornar a pujar cap a cap Norfeu, on uns plafons i el que veiem ens situen respecte a l'arribada.
Podem veure el tram de costa fins a la punta Falconera, passant per cala Montjoi. Una pista ràpida i còmoda ens porta fins a darrere d’El Bulli Foundation, a cala Montjoi, per agafar la carretera asfaltada que va a Roses. Tot seguit, un tram de pujada de gairebé 2 km ens fa passar pel costat del mas de la Torre del Sastre i, quan comencem a baixar cap a Roses, agafem un trencall a l'esquerra pels plans vitícoles de mas Marés que, en un tres i no res, ens avoquen a la urbanització de Canyelles. Tenim la platja a sota, però nosaltres seguim, ara pels carrers de la urbanització, cap a la punta de la Bateria on es troben el Far i el castell de la Trinitat.
Ja hem arribat a Roses, enhorabona!!

Track ofert per: Transpyr. Coast to coast.