Introducció
Inaugurat l'1 de setembre de 1864, la construcció del far de Roses forma part d'un pla general d'enllumenat de costes i ports que es va dur a terme durant el regnat d'Isabel II.
La seva llum inicialment era d'oli, més tard funcionà amb parafina i a partir de 1883 s'utilitzà el petroli com a combustible. L'any 1921 se'n va fer l'electrificació. Durant la dècada de 1990, el progressiu procés d'automatització de la senyalització marítima va fer que aquesta edificació abandonés la seva funció d'habitatge.
L'edifici, concebut també per allotjar el faroner i la seva família, conserva l'estructura bàsica original i un espai de jardí construït en bona part sobre una bateria de costa de l'època moderna que formava part de l'entramat defensiu del Castell de la Trinitat.