Parc Natural Capçaleres del Ter i del Freser

Flag

Les valls pirinenques del Ripollès

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, a la comarca del Ripollès, s’estén per la part més pirinenca dels dos rius esmentats, pràcticament agafant les seves primigènies conques i valls altes de naixement, una a l’entorn del Puigmal, la Vall de Núria, la carena del Torreneules i la coma de Vaca, del puig de Dòrria fins al pic del Gra de Fajol, i l’altra a l’entorn d’Ulldeter i fins un xic més cap a l’est del cim del Costabona. Separen unes valls i l’altra la serra del Catllar, amb el cim del Balandrau com a fita més emblemàtica.

El Parc ocupa part dels termes de Planoles, Ribes de Freser, Queralbs, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots ells enfocats principalment a la ramaderia de muntanya i al sector turístic i excursionista, agrupant entre tots uns 3.300 habitants.

El patrimoni natural i paisatgístic és, sens dubte, la gran joia del parc. Paisatgísticament, destaquen els ràpids cursos d’aigua, els circs muntanyosos envoltats de cingles i les valls, característiques dels relleus vinculats al modelat glacial, així com els canvis i grans contrastos entre les estacions, del verd al blanc, passant pels colors propis de la tardor i dels arbres caducifolis i els prats alpins i subalpins. El paisatge és el propi de l’alta muntanya: prats montans, tarteres i roquissars, i la flora i la fauna és l’adaptada al rigorós clima alpí i subalpí, amb espècies considerades rares com la perdiu blanca o la genciana alpina. Abunden en canvi les espècies relacionades amb les pinedes de pi negre, el neret i les gramínies i ciperàcies als prats d’alta muntanya, així com, i pel que fa a la fauna i entre altres, el talp, l’isard, el mufló, l’ermini, el trencalòs, el milà reial, el voltor comú, l’àliga reial i calçada, el gall fer i el mussol pirinenc, com a espècies més emblemàtiques.

Fora dels límits estrictes del parc, encara que rodejats totalment per aquests, cal considerar dos importants pols econòmics i culturals, amb una gran afluència de visitants: la presència del santuari de la Mare de Déu de Núria, principal atracció cultural de la Vall de Núria, i la zona de Setcases i el refugi d’Ulldeter, amb una gran tradició excursionista, i actualment acompanyats de sengles estacions d’esquí i activitats de muntanya.

Sabies que...?

El vell refugi de muntanya d’Ulldeter va ser el primer a funcionar de la península, inaugurat al 1909, ja que la zona ja començava a ser, gràcies a la proximitat amb Barcelona, una de les principals meques de l’excursionisme català.

No et perdis...

La pujada amb el cremallera de Núria fins al santuari, travessant uns paisatges d’infart, tot i que la pujada a peu també és molt recomanable.

Què fer...?

Allotjar-nos en ple hivern a l’alberg del Pic de l’Àliga de la Vall de Núria, a 2.120 m d’altitud, amb unes vistes excepcionals! I cal pujar-hi amb funicular!

Quan anar-hi...?

Si hi anem el dia 13 d’octubre, diada de Sant Eduard, caigui el dia de la setmana que caigui, podrem presenciar la Tria de Mulats d’Espinavell, un poblet a prop de Molló,  amb la baixada dels animals des de la muntanya i la posterior fira de tria i tractes de compravenda. Un antic tarannà que perdura!

Voltants...

Si passeu de llarg de la Vall de Ribes i us enfileu carretera de Planoles amunt, podreu arribar fins a la Cerdanya, havent passat la cèlebre collada de Toses, una carretera de muntanya que cal fer amb calma i gaudint del paisatge.