Passeig d'alçada pel Cap de Creus

Flag

L'obaga del Puig Alt (492 m)

Sortim deixant la base aèria militar El Pení a l'esquena per una pista ampla direcció l'obaga del Puig Alt. Les vistes que ja són bones, de mica en mica aniran millorant.

El paisatge vegetal de l'inici serà el dominant a tota la ruta. Un matollar dominat per estepes, gatoses i brucs, resultat de l'abandó de terres agrícoles primer i castigat pels focs i les pastures després.

A uns 200 metres de l'inici surt un altre camí a l'esquerra que ens baixa fins a un cementiri de túmuls megalític (700 m) on es troben restes d'unes tombes d'incineració dels pobles indoeuropeus del segle VIII aC.

Tornant al camí inicial, aquest continua fins al Puig Alt, indret amb fantàstiques vistes de 360º. Davant mateix el Cap de Norfeu, un indret catalogat com a reserva natural del Parc Natural del Cap de Creus, i de gran riquesa vegetal i faunística, tant terrestre com subaquàtica. Som a la capçalera de la Vall de Montjoi i podem prendre consciència del paisatge dur, esquerp i alhora transformat d'aquesta contrada.

D'alt aquestes carenes és un bon lloc per observar la migració d'ocells a la primavera direcció nord, i a la tardor direcció sud.

Darrere nostre veiem l'interior del Cap de Creus: la Serra de Rodes i de la Verdera a continuació baixant cap a la badia de Port de la Selva (mar d'Amunt); al nord el Pirineu des de Freser-Setcases fins al Canigó i l'Albera que davalla a mar pel darrere de Llançà. Més propers, el masos dels Arbres i de Can Causà sota mateix el puig de l'Àliga.

L'itinerari segueix vorejant el Puig Alt i el Puig Rodó per la pista de l'obaga, fent posteriorment, un viratge de quasi 360 graus per encarar-nos al Puig de l'Àliga. A la seva esquerra el Pla de l'Empordà i la badia i poble de Roses. Arribem a la font de Vich, on hi ha un abeurador per al bestiar i una surgència d'aigua (que no brolla). El paisatge és ara molt més agrícola. Tot i estar abandonat, barraques de vinya i marges de pedra seca afeixen el terreny desdibuixat per una catifa vegetal de plantes aromàtiques i de vistoses floracions (cap d'ase, estepa negre). Un cop passada la font, seguint el recorregut, el camí arriba a un encreuament situat al pla de Can Caussa, amb el mas de fons que dóna nom a aquesta planícia. A partir d'aquest punt, la vista que se'ns presenta és justament la perspectiva oposada a la badia de Roses; la vessant nord del cap de Creus, amb la mar d'Amunt al fons.

Més endavant, arribem a un petit fondal o rec, antigament poblat per nombrosos arbres que donen nom a la construcció que hi trobem: el mas dels Arbres.

Finalment, retornem al punt d'origen de la ruta, on hem deixat el vehicle, havent fet un itinerari que ens ha permès gaudir d'unes vistes del nord i del sud del cap de Creus amb tota la seva bellesa paisatgística.