Camí al castell de Roset

Flag

Cap als solells calcaris de Picamill

Sortim del parc dels Gronxadors, que trobarem a l'entrada del poble si venim de Berga, per enfilar-nos tot seguit poble amunt, passant entre la capella de Fàtima i can Ribes, l'actual ajuntament. Un cop a la plaça de l'església, punt des del qual és possible gaudir d’unes grans vistes, seguirem caminant amunt, cap al cementiri, deixant a la nostra esquerra la millor vista de la casa de la Ferrera i, a la nostra dreta, una masia enlairada, la del Cap de la Vinya que, pel nom i les feixes del coster, recorda als antics conreus. Continuarem pujant fins al coll del Roset, on hi trobarem dues creus. Aquest primer tram passa per una pineda de rojalets joves amb algunes blades i algun auró blanc.

A partir d’aquest punt, s’alternaran pujades amb replans. Passarem per sobre de can Roset, per un bosc afeixat on rebroten antigues alzines, fins a arribar a un dipòsit i la seva font. En aquest punt comença un bonic camí: el Camí de l’Aigua que, amb un pendent suau, a vegades enlairat sobre murets de pedra seca i altres cops traçat en trams de roca al sector dels Roquets (aquests trams són nomenats el Mal Pas, malgrat que realment no hi ha cap dificultat), ens conduirà a la font de l’Arç.

En aquesta part de l’itinerari ens trobarem amb alzinars continentals que contrasten amb la resta de la vegetació, dominada per la pineda de rojalets amb boix i amb blades, espectaculars notes de color tardorals que es fan presents en els racons obacs. A més, podrem treure el cap en algun mirador natural, des d’on veurem el barranc de la Masó, els camps, la masia i els cingles propers de Tastanós i la Gotzera. Després de les últimes pujades, arribarem al collet de la casa del Castell. Val la pena acostar-se fins als cirerers i les runes de la casa. Aquest collet, antigament conreat, ara s’està envaint de pins.

Deixarem el camí per acostar-nos al castell de Roset, al qual hi arribarem passant per un bonic camí, dret i empedrat, que travessa un portell obert a la roca. Ens sorprendran les primeres vistes i les runes del castell a sota mateix i, si seguim i arribem a un altre portell que obre pas a la balconada, ens trobarem amb les vistes excepcionals de la vall de la Masó, la de Mergançol i la serra de Picancel, els entorn de Vilada i, si ens girem, els serrats de Tastanós. Aquest és un bon lloc per gaudir del paisatge i dels ocells d’ambient de roca, com ara els falcons o el duc, tot i que serà més fàcil veure el roquerol, una oreneta tota bruna que viu en colònies de cria en aquests cingles.

Després d’aquesta gratificant aturada, baixarem alternant pista i corriols, creuant uns fàcils graus de roca conglomerada amb boniques vistes en direcció a Borredà, fins a enllaçar amb el GR 241. Per pista, arribarem fins al bonic racó dels camps i al mas de Viladomat i, posteriorment, passarem per darrere del mas de la Coromina per un corriol que evita la pista de la casa. Tot seguit, creuarem el sot de les Falgueres, on la minsa font sulfurosa del mas ens alertarà de la seva presència amb una lleugera ferum. Finalment, tornarem a arribar al poble entrant pels horts del barri de l’església i pel darrera de la casa de la Ferrera.

Agraïm la col·laboració de Pere Torner, veí i coneixedor del municipi. A més, per ampliar informació, podeu consultar la guia Vilada i la seva rodalia, d’Ernest Costa i Joan Tort.